Jordi Caballero Arquer

Jordi Caballero Arquer
Cicle Formatiu d'Educació Infantil (2n A)
Curs 2010/11 - IES Francesc Ribalta - Castelló de la Plana


dimecres, 29 de setembre del 2010

La Danza del Minué

DINÀMICA 2: La Danza del Minué (Marisa i Flores)

Classificació de la dinàmica:
Dinàmica de confiança.

Objectius de la dinàmica:
  • Perdre la vergonya front el grup.
  • Fomentar la confiança en el grup.
  • Acostumar la gent al contacte físic amb els altres sense sentir incomoditat.
  • Treballar el ritme i la psicomotricitat.
  • Passar una estona divertida.


Destinataris (edat apropiada):
Xiquets/es, adolescents i, per suposat, gent adulta.

Mida del grup
Hem calculat un mínim de 8 o 10 persones.

Temporalització (durada)
Aproximadament uns 15 minuts en total, comptant-hi 2 o 3 minuts per explicar la història i la resta per dur a terme l'activitat.

Recursos (materials, econòmics, espacials, humans...)
Materials: Cap ni un. Solament serà necessari que l'educador/a se sàpiga la història del principi i la cançó posterior.
Humans: Els membres del grup i l'educador/a.
Espacials: Es pot realitzar tant en un espai obert com dins de l'aula, segons convinga.

Desenvolupament
Com ja hem comentat, en primer lloc li contarem al nostre públic la següent història:
“Ens hem de situar en el segle XVIII, a l'època de la Il·lustració, on la tota la gent que anava a les festes en palaus i salons anava molt ben vestida. Però les festes es feien avorrides i perquè la gent era molt tancada … fins que un dia el rei es va adonar d'aquesta situació i va manar a tots i totes les presents que ballaren un ball molt més divertit que no pas tots els que hi ballaven fins ara. I així ho van fer.
Es van col·locar tots i totes formant un cercle, s'havien d'agafar del dit menovell i havien d'anar rodant mentre creuaven el peu esquerre per davant del dret i cantaven la “cançó del minué”, què deia així:
En un salón francés,
se baila el minué,
en un salón francés se baila el minué.
Si tú quieres bailar,
la danza del minué,
si tú quieres bailar la danza del minué.

Tot seguit, s'havien d'agafar de les mans i tornaven a girar en cercle mentres cantaven la cançó. Després, s'havien d'agafar per la cintura de la persona de davant, cantant i ballant. Seguidament, repetien l'acció, però agafant-se de la segona persona més endavant, i així fins que no podien agafar més companys/es de ball.

Variants
Podríem canviar la cançó o els passos, depenent de les necessitats i els gusts del nostre grup.

Avaluació
Una volta realitzada la dansa, comentaríem la dinàmica i les nostres sensacions al realitzar-la, especialment pel que fa a l'experiència de tocar i ser tocat/da, si ens hi hem sentit còmodes o no, per exemple.

Observacions
Malauradament aquell dia no hi vaig poder assirtir, però m'han comentat que va ser una dinàmica molt divertida i amena.


(torna a l'inici)

dimecres, 22 de setembre del 2010

La Targeta de visita

DINÀMICA 1: La Targeta de visita (Marisa i Flores)

Classificació de la dinàmica:
Dinàmica de confiança i de presentació.

Objectius de la dinàmica:
• Ajudar a la gent a presentar-se al grup
• Ajudar a la gent a agafar confiança per expressar-se en públic
• Fomentar l’autoestima
• Divertir-se, perquè no dir-ho, què és un grandíssim objectiu

Destinataris (edat apropiada):
Donada la exigència d'escriure, anirà dirigida a nens/es de 5 o 6 anys com a mínim, podent-se fer, però, també amb adolescents i adults.

Mida del grup
Podríem fer la dinàmica amb 4 o 5 persones, però és millor amb més gent (tota l'aula, per exemple), perquè així hi haurà més possibilitats de trobar coses en comú entre els i les participants.

Temporalització (durada)
Per la fase d'escriptura de la targeta, no més de 5 o 10 minuts. Posteriorment, durant l'exposició de les diferents targetes, la gent anirà explicant les diferents parts de la seua targeta i sempre hi haurà persones més parladores que d'altres.

Recursos (materials, econòmics, espacials, humans...)
Materials: Un full, un bolígraf i una cadira.
Humans: Els membres del grup i el dinamitzador/a.
Espacials: Es pot realitzar tant en un espai obert com dins de l'aula, segons convinga.

Desenvolupament
Amb tot el grup assegut en les cadires formant un rotgle, els hi demanarem que agafen el full de paper i hi escriguen al centre del paper, el seu nom, és a dir, com volen ser anomenats a l'aula. Després, per acabar de confeccionar la targeta, utilitzarem els quatre cantons per anotar-hi les nostres aficions, algun llibre que ens haja marcat, les qualitats que creiem posseir i per últim alguna habilitat social que ens agradaria tindre i pensem que no hi tenim.
Una volta fetes les targetes, nosaltres donarem expemple i començarem la roda, dient com ens agradaria que ens anomenaren i explicant, per exemple, les nostres aficions, i després la resta de gent. Tot seguit, comentarem un altre punt tots i totes... i així fins completar totes i tots l'exposició de la nostra targeta.

Variants
Tantes com diferents preguntes vulguem incloure-hi a la targeta, per exemple, pel•lícules preferides, què t'agrada dels altres, etc... .

Avaluació
Una volta finalitzada la dinàmica comentarem en grup què ens ha paregut, si la dinàmica ens ha resultat agradable i si ens ha sorprés coincidir, per exemple, en gustos amb persones que no sabíem que també els tenien.

Observacions
És una dinàmica molt senzilla de realitzar, però que dóna grans resultats quan ens trobem amb un grup de gent que no es coneix, ja que amb la targeta s'obri un espai d'exposició d'informació personal molt útil per una primera presa de contacte.


(torna a l'inici)