Resum T. 3 DSA (Moral, Valors i Límits)

DESENVOLUPAMENT MORAL

Concepte de moral i valor

Moral:
Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa.
La part de la filosofia que se n'ocupa de la moral s'anomena l'Ètica.

Valors:
Els valors són les característiques morals inherents a l'ésser humà, com ara la humilitat, la resposabilitat o la solidaritat.

A nivell educatiu, el desenvolupament moral del nen/a suposarà un aprenentatge de les normes de la seua família i la seua cultura, és a dir, de la seua socialització, per aquesta raó és tan important el treball conjunt d'escola infantil i família.
El paper de l'escola infantil serà, doncs, oferir una correcta educació moral als nens i nenes, permetent-los una elaboració personal dels seus propis criteris morals. La interiorització (via repetició i aprenentatge) d'aquests criteris els hi anirà donant l'autonomia moral necessària per tal de no quedar supeditats a la moral d'altres persones.


Característiques de la moralitat infantil

Hi ha experiments que demostren que cap als dos anys, els nens i nenes ja poden desenvolupar emocions sociomorals com ara l'empatia, la culpa, la vergonya o l'orgull.
La capacitat de sentir empatia és vital per permetre la nostra socialització, ja què l'empatia ens permet posar-nos en el lloc dels altres i entendre el que senten.
Destaquem els estudis de William Damon i Arnold Gessel sobre l'evolució de la moralitat infantil, que bàsicament evoluciona des de l'egoisme dels primers 3-6 anys, cap a la posterior formació dels conceptes de justícia, bondat i maldat, per finalitzar en un estadi final (10-12 anys) on es qüestionen i s'estudien les diferents situacions o dilemes morals per separat (relativisme moral).

Teories explicatives del desenvolupament moral

Desenvolupament Cognitiu: Piaget i Köhlberg
Piaget
El judici moral va desenvolupant-se paral·lelament al desenvolupament cognitiu. És a dir, què la maduresa mental i física dels nens/es és tan important com la socialització per arribar a una maduresa moral.
Per Piaget la moral és un sistema de regles que s'han de respectar. Hi distingeix dos fases:
Fase Heterònoma, (durant la infància) on les regles s'acaten sense questionar-les, solament perquè les formula l'adult. Per tant, les relacions  basades únicament en l'autoritat, produiran heteronomia moral.
Fase Autònoma, (posterior a la infància) on es poden questionar i consensuar les normes. Així, les relacions basades en la cooperació conduiran progressivament a l'autonomia moral.

Köhlberg
És l'autor més important sobre desenvolupament moral.
Va completar i desenvolupar els estudis de Piaget, estudiant les diferències en el raonament infantil front a diferents dilemes morals, condicionant la millora en la capacitat del raonament moral a la millora del raonament lògic, i establint una classificació del desenvolupament moral formada per 3 grans nivells, subdividits en estadis.
Nivell 1 Preconvencional

• Estadi 1 Moral heterònoma: obediència cega, sense questionaments.
• Estadi 2 Moral individualista: reconeixença d'altres punts de vista, però no questione les normes per interès propi o per por al càstig.

Nivell 2 Convencional

• Estadi 3 Expectatives de les relacions interpersonals: Dels 10 als 16 anys, la motivació bàsica del comportament és obtindre aprovació i reconeixemen dels i les altres.
• Estadi 4 Sistema social i consciència: L'ordre social   és bàsic per mantindre el sistema social, i les seues les normes i lleis regiran la nostra conducta, independentment de què agrade o no als i les altres. Aquest és el raonament moral més freqüent en adults.

Nivell 3 Postconvencional

• Estadi 5 Contracte social: Cap als 18 anys, s'enten que les normes i les lleis estan al servei de les persones i no a l'inrevès. Per tant, les persones i els seus drets fonamentals estan per damunt de les normes, i són aquestes les què s'han d'ajustar i protegir a les persones.
• Estadi 6 Principis ètics universals: La persona ha interioritzat uns principis o criteris ètics universals  (com ara els Drets Humans o la Igualtat de les persones) i valora de manera autònoma allò correcte i incorrecte, per damunt de qualsevol norma o llei.
• És el nivell més alt de raonament moral i també el menys freqüent.

Psicoanalítica: Freud
La concepció del desenvolupament moral s'explica en la formació del concepte de superjo. Segons si les respostes donades pels pares i mares a la nostra conducta són positives, aniran configurant l'ideal del jo, mentres que les respostes negatives conformaran la consciència moral.
Una volta format el superjo (el nostre component social), el control dels pares i mares passa ser un autocontrol, tant del allò (els nostres impulsos biològics) com del jo (el nostre component psicològic),  i serà dels conflictes entre el superjo i el jo des d'on s'originaran els sentiments de culpa.

Aprenentatge social: Bandura
Bandura va rebatre les postures del desenvolupament cognitiu, i va postular què el desenvolupament moral era el creixement d'un adaptació conductual i afectiva a unes regles morals, més què no a una evolució congnitiva-moral.
Per ell, la motivació de la moral naix en unes necessitats biològiques, ja que volem evitar el càstig i el rebuig social, i és per això què interioritzem  les regles culturals del nostre entorn.

Disseny de programes i activitats en educació en valors
Objectius
L'objectiu de l'educació moral és la formació de valors que creen en el nen/a una consciència moral, uns sentiments morals, hàbits i costums adequats a la societat en la què hi viuen.
L'educació en valors, en tant que aquests serveixen per dirigir les conductes de les persones, serà vital per garantir l'autonomia moral dels nens i nenes i a més, fer crèixer la seua autoestima, ja què en adonar-se que van desenvolupant una escala pròpia de valors la qual, pel fet d'esser pròpia, serà més fàcilment interioritzada.

Metodologia
L'educació en valors es treballa de manera transversal, és a dir en tots els àmbits i activitats de l'escola infantil, tant de manera indirecta (la maner de parlar o de col·locar les taules) com directa (organitzant activitats que treballen expressament un valor en concret.
L'educació en valors, en tant que vital per la socialització del nen/a, els permetrà assolir continguts curriculars tan importants com ara la comprensió crítica, l'adquisició de criteris, l'autoregulació del comportament o el respecte a les normes de convivència.

Relació amb hàbits, habilitats i capacitats
L'ensenyament dels valors en educació infantil s'ha d'afrontar, no com un ensenyament teòric, sinó com un treball amb habilitats, hàbits i vivències què donen com a resultat la formació (l'adquisició) del valor per part del nen/a.
Per tant, el treball amb els valors serà constant i sempre orientat per part de l'educador/a cap a l'establiment dels ciments educatius que permetran al nen/a passar de l'etapa de moral heterònoma a l'etapa de moral autònoma.

En resum, hem de tindre clar què l'única forma d'aprendre valors és viure'ls. Així, per exemple, si volem treballar el valor de la cooperació, no podem fer una exposició teòrica sobre la importància de la mateixa en el creixement i desenvolupament dels humans; sinó que plantejarem divertides activitats on necessàriament hagen de treballar/jugar formant equips i interelacionant-se amb els i les altres.

    Valors per la fomació del Jo (exemples): Autocontrol, Autoestima, relació Treball-Esforç, Paciència, Honestedat, Sensibilitat, Ordre i Responsabilitat.

    Valors per la fomació del Jo i del la resta (exemples): Respecte, Amabilitat, Comprensió, Bondat, Generositat, Sinceritat, Confiança, Tolerància, Solidaritat, Amistat i Cooperació.
   

Importància d'una formació adequada del judici moral
Front a l'aprenentatge de normes de conducta i valors, els nens i nenes hi poden adoptar tres actituds:

• Rebuig: perquè no ens convencen i les oblidem o substituïm.
• Indiferència: les normes no ens interessen i hi renunciem.
• Acceptació: quan eixes normes són adoptades i ens acompanyent al llarg de la nostra vida.

Per tant, per aconseguir l'acceptació del les normes, és a dir, la interiorització dels valors per part del nen i la nena, s'han de donar dues situacions: què la tranmissió siga un procés viscut i gaudit des de l'autonomia, no imposat per una autoritat, i què la tendència a la imitació de conductes dels nens/es tinga un referent, un model de conducta en l'educador/a.

Importància de l'adquisició de normes i límits
Les normes i límits són molt importants pels nens/es perquè els donen seguretat, donat que saben que hi ha una figura que els hi protegeix;  també els hi permet l'anticipació de lles reaccions dels adults i a tindre clars els criteris acceptables i els no acceptables, aprenent així a tolerar la frustració.

Estratègies educatives per fixar límits
Per establir-li als nens i nenes límits de manera adequada, els límits i normes hauran de ser apropiats i raonables (adequats a l'edat i el nivell de desenvolupament), s'hauran de poder complir (possibles), fixats i  explicats prèviament (quins són i perquè els establim), amb regles simples i concretes (fàcilment comprensibles) i establertes de forma positiva (és a dir, substituir el "no faces" pel "fes açò altre").
A més, haurem d'actuar amb coherència (evitar el famós "fes el què jo dic, no el què jo faig") i usar la comunicació no verbal adequadament en companyia de la comunicació verbal.

Per últim però no menys important (recollint l'esperit de la xerrada de Vicenta Conde, creadora de la Caixa dels Colors) utilitzar els límits de forma restringida, sense ser massa permissius ni massa estrictes; i sobretot, no utilitzant les necessitats primàries del nen/a per aplicar les normes (per exemple no donar-li el dinar mentres no faça certa acció què li hem manat) perquè estaríem maltractant-lo.

Per contra, sí que podrem gestionar una altra necessitat dels nens/es, la necessitat de reforç, de cridar l'atenció. En aquest cas sí que podrem incidir de manera clara reforçant-li els comportaments positius, ja què les conductes s'aprenen i els nens/es tindran tendència a la repetició de la conducta reforçada positivament.